I és que, sovint, sobretot a la informació que arriba als grans públics, el relat dominant sobre la transició ecosocial reprodueix la lògica mecanicista i hiperracionalista, convidant a pensar-la com un problema tècnic resoluble amb informes, protocols i energia verda. Amb aquesta proposta volem posar al centre la convicció que una transició real només serà possible si som capaços de cultivar comunitats vives, que no només sobrevisquin, sinó que visquin bé. Que es cuidin, que sàpiguen navegar els conflictes i les incerteses, i que puguin mirar i abordar amb valentia les seves vulnerabilitats. No hi ha canvi sense cos, sense celebració, sense l’espai de la paraula compartida. Per això la trobada s’anuncia com un portal al futur: un viatge fins a l’any 2223 per imaginar col·lectivament com podria ser una societat que hagi après a cuidar-se i a compartir. En aquell futur, turbocapitalisme, patriarcat i colonialismes formen part del passat. Un passat del tot superat i que va saber llegir aquells paradigmes com a símptomes d’un moment de radical inflexió.

Avui, Mallorca necessita un espai així, independentment de qui el convoqui. El territori és relativament petit, i això permet imaginar-nos trobades on el teixit ecosocial no es dispersi, on sigui possible reconèixer-se i conversar sense perdre’s, on es pugui seguir un fil comú, una estratègia múltiple però amb un mínim denominador compartit. Seguir nodrint una visió comuna -tot i que radicalment descentralitzada i diversa- de com fer aquest gran gir. La mateixa escala que fa fràgil la nostra illa davant la pressió turística i el col·lapse ambiental és també la que pot convertir-la en laboratori d’utopies. Aquí, la transició ecosocial pot deixar de ser teoria abstracta i esdevenir pràctica quotidiana. Volem fer de l’ESTIMU una espurna i, alhora, una eina d’educació popular que reforci aquesta capacitat col·lectiva de pensar-nos i (re)organitzar-nos.

L’illa reclama un lloc de trobada on les comunitats es reconeguin, on la diversitat sigui força i on les utopies deixin de ser promeses llunyanes per esdevenir experiències presents. On mirar les ferides ecològiques i socials. On posar-se mans a l’obra per cosir les ferides existents per poder escalar en l’acció col·lectiva. 

Alhora, volem fer de l’ESTIMU una escola de salut col·lectiva, per desaprendre i reaprendre des de l’experiència. Quan parlam de determinants socials de la salut, sabem que no tot depèn de metges i hospitals: la salut es juga també en la qualitat dels vincles, en el suport mutu, en els espais on podem sentir-nos segures i capaces de ser nosaltres mateixes. L’ESTIMU és salut comunitària en acció, perquè ens convida a menjar juntes, a descansar juntes, a riure i ballar juntes. I perquè ens recorda que guarir també és crear rituals compartits, un imaginari col·lectiu que sosté les nostres vides i ens ajuda a resistir.

L’ESTIMU és també una festa, un ritual d’imaginació col·lectiva on la dansa, el teatre i el silenci tenen tant de valor com qualsevol taller. És un espai de sanació, de reconeixement mutu i d’experimentació política. No es tracta d’assistir a un programa tancat, sinó de viure-ho com un procés obert. El que compta no és el que s’ofereix des de fora, sinó la capacitat del teixit local de fer-se’l seu, d’apropiar-se’l i de sostenir-lo en el temps.

Aquesta co-creació no es limita a l’àmbit local: dialoga també amb altres geografies i altres lluites. La mirada decolonial travessa la trobada i la connecta amb els sabers del sud global, amb les experiències de comunitats que fa segles que resisteixen l’espoli i el colonialisme. Incorporar aquesta mirada és imprescindible: no podem parlar de transició ecosocial sense reconèixer les arrels colonials de les crisis actuals, ni sense escoltar les veus que, des del sud, ens ensenyen altres formes de sostenir la vida. L’ESTIMU esdevé, així, un punt de trobada on l’educació, la salut i la justícia global s’entrellacen.