Tot just fa tres dècades que Bòsnia i Hercegovina va viure un dels episodis més traumàtics de la història europea recent. Després de la desintegració de Iugoslàvia (un estat multinacional que durant bona part del segle XX va mantenir un delicat equilibri entre ètnies i religions), el país va quedar atrapat per la violència.

El conflicte va esclatar després que Bòsnia declarés la seva independència el 1992, enfrontant bosnians, serbis i croats. Tot seguit van començar els setges, els desplaçaments forçosos i les neteges ètniques; Sarajevo, símbol de convivència i diversitat, va ser assetjada durant gairebé quatre anys. Avui la ciutat continua cicatritzant ferides profundes i afronta nous reptes, com la persistent violència de gènere, un problema estructural que afecta milers de dones i infants cada any.

En aquest context, la col·laboració entre Medicus Mundi Mediterrània i la Fundació de Democràcia Local de Sarajevo (FLD) ha estat clau per enfortir els mecanismes de protecció i atenció a les víctimes de la violència masclista a la ciutat. Aquesta aliança va començar la seva tasca el novembre de 2018, en un procés inicial d’identificació finançat per l’Ajuntament de Barcelona, i que des d’aleshores ha donat vida a cinc projectes fonamentals, tres amb el suport del consistori barceloní i dos de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

Un dels assoliments més destacats és el reforç de les xarxes de coordinació entre els actors que treballen contra la violència masclista, impulsant una incidència política que ha situat la FLD com a referent en l’articulació entre la societat civil i les institucions. La xarxa SEGURA, integrada per 22 organitzacions, ha permès avançar en la millora de serveis essencials i garantir que les institucions locals financin al 100 % els serveis d’acollida a Sarajevo.

El treball conjunt també ha consolidat campanyes de sensibilització adreçades a joves, realitzades en col·laboració amb l’Associació de Periodistes de Bòsnia i Hercegovina. Aquestes iniciatives, elaborades amb un llenguatge proper i continguts creats pels mateixos joves, han contribuït a trencar silencis i a fomentar una cultura de prevenció.

Una altra fita fonamental va ser l’elaboració del primer protocol sanitari d’atenció a víctimes de violència de gènere, juntament amb un manual de formació per a professionals de la salut. Aquests documents -elaborats el 2019- han marcat un abans i un després en la resposta sanitària.

Potser l’assoliment més visible és la creació del primer Centre d’Atenció Integral per a dones víctimes de violència, inaugurat el 17 de setembre de 2019. El seu impacte ha estat extraordinari, convertint-se en una peça vital del circuit d’atenció a Sarajevo. A això s’hi afegeix el suport tècnic i financer a l’única casa d’acollida de la ciutat, que ha atès centenars de dones i ha facilitat la creació creixent d’oportunitats laborals per a moltes d’elles.

En un país marcat pel passat, aquestes iniciatives representen molt més que projectes: són passos ferms cap a una societat on la violència sigui inacceptable i la dignitat de les dones i els infants estigui sempre protegida.