En temps en què sembla que ja ho hem vist tot, el conflicte de més magnitud i del qual es parla menys ha aparegut breument als titulars. A finals d’octubre passat, la ciutat d’Al Fasher, capital del fragmentat Darfur, va caure després de més de 500 dies de setge per part de les Rapid Support Forces (RSF). Aquestes forces militars protagonitzen una guerra brutal contra l’exèrcit regular sudanès (Sudan Armed Forces, SAF), en un conflicte que dessagna el país amb l’objectiu d’omplir les vitrines de joieries estrangeres amb el seu mineral més preuat.

La caiguda d’Al Fasher no va ser una batalla convencional. Va ser el colofó d’una campanya sistemàtica de neteja ètnica contra la població masalit i altres comunitats racialitzades de Darfur Occidental per part de les RSF. Vídeos difosos pels seus membres mostraven execucions de civils, profanació d’hospitals, assassinats de pacients i tortures a voluntaris de la Mitja Lluna Roja. El més alarmant és que aquests crims no s’oculten: s’enregistren i se celebren, però únicament han provocat un increment de la condemna retòrica internacional i de l’escrutini per part d’investigadors. Aquesta impunitat té un nom: or.

Per entendre el Sudan d’avui, cal comprendre tres veritats fonamentals. La primera: les RSF són els Janjaweed. Històricament, provenien de tribus àrabs nòmades (abbala i baggara, pastors de bestiar) en conflicte amb comunitats agrícoles racialitzades (fur, masalit, zaghawa, entre altres) per disputes de terra i aigua en un context de desertificació. El règim de Khartum els va transformar en milícies armades als anys 80, i el 2003 van ser instruments d’una campanya genocida a Darfur. Aquelles milícies, amb genets armats en camell (d’aquí el seu nom en àrab, Janjaweed), van ser responsables d’assassinats, violacions massives, desplaçaments i destrucció. El 2013, el dictador Omar al-Baixir en va oficialitzar l’existència sota un nom nou: Rapid Support Forces. Inicialment sota supervisió de la intel·ligència sudanesa, una llei del 2017 les integrà a les Forces Armades sota comandament presidencial directe. Els va entregar armes, uniformes i mines d’or, convertint-les en la seva guàrdia pretoriana... una guàrdia que l’abandonaria dos anys després.

La segona veritat: l’or finança el genocidi. El Sudan és extremadament ric en aquest mineral, cosa que ha despertat la cobdícia internacional. En l’última dècada, s’ha convertit en el tercer productor d’or de l’Àfrica, amb extraccions oficials de fins a 109 tones anuals¹. L’embargament imposat pels Estats Units des dels anys 90, unit a la pèrdua de la major part dels camps petrolífers després de la independència del Sudan del Sud el 2011, va portar el Sudan a impulsar l’or com a principal producte d’exportació. No obstant això, aquesta riquesa no va arribar al poble. La població més vulnerable també es va veure arrossegada per la febre de l’or, recorrent a explotacions informals a la recerca d’aquest preuat mineral com un mitjà de vida tan esperançador com volàtil, que va provocar més danys al medi ambient i a la salut —a causa de l’ús de mercuri— que beneficis econòmics reals.

Més de la meitat de l’or sudanès es trafica il·legalment². Mentre el Sudan es manté en el lloc 172 de 191 en l’Índex de Desenvolupament Humà, les elits locals i actors externs en treuen profit. El control de les mines ha estat clau en el conflicte entre les RSF i l’exèrcit regular liderat pel general Abdel Fattah al-Burhan. El cas més emblemàtic és Mohamed Hamdan Dagalo, àlies “Hemedti”, líder de les RSF. El 2017 va prendre el control de Jebel Amir, epicentre de la mineria il·legal d’or, i va consolidar un imperi econòmic venent or al marge de l’Estat³.

La tercera veritat: el conflicte també és resultat d’una transició política fallida. Després de la caiguda d’Al-Baixir el 2019, impulsada per una revolució civil massiva on les dones van jugar un paper clau (organitzant protestes i resistint sota el nom simbòlic de kandakas)⁴, Hemedti es va assegurar un lloc al govern de transició. Tot i formar part de l’aparell repressiu, va ser nomenat vicepresident del Consell Sobirà. Les dones, malgrat ser protagonistes, van ser excloses de les negociacions. Moltes van continuar exigint justícia i una transició civil, i altres es van convertir en veus de l’activisme i el periodisme.

El conflicte va esclatar entre Al-Burhan (líder de les SAF i cap del Consell Sobirà del Sudan) i “Hemedti” Dagalo (líder de les RSF i vicepresident del Consell Sobirà) l’abril de 2023, originat per desacords sobre la integració de les RSF a les forces armades i per la competició pel control de l’Estat i de recursos com l’or. Aquesta tensió, agreujada per l’acumulació de poder de les RSF, va desembocar en una guerra civil que va paralitzar la transició democràtica.

Mentrestant, l’or flueix cap als Emirats Àrabs Units. Dubai és avui el principal centre mundial de refinatge d’or, sovint sense preguntar per l’origen. Vols procedents de Darfur transporten or regularment. A canvi, les RSF reben armes, drons i suport logístic. Informacions internacionals revelen fins i tot la presència de mercenaris estrangers, com colombians reclutats per contractistes emiratians⁵. Els Emirats neguen la seva implicació, però els EUA ja han sancionat algunes de les seves empreses per col·laborar amb les RSF⁶.

Rússia també ha aprofitat l’or sudanès. A través del Grup Wagner, va explotar mines i va fer contraban de tones d’or, eludint les sancions internacionals contra el Kremlin. Aquest botí ha finançat operacions russes a l’Àfrica i possiblement a Ucraïna⁷. La Xina i el Marroc, per la seva banda, han establert posicions mitjançant concessions legals i aliances amb l’exèrcit regular SAF, que controla el govern de facto. Aquestes aliances permeten mantenir la seva economia, assegurar el seu aparell militar i obtenir legitimitat i suport polític internacional en un context d’aïllament per conflictes interns i violacions de drets humans.

Tot això succeeix mentre la població del Sudan col·lapsa. Més de 12 milions de persones han estat desplaçades per la força. Desenes de milers han mort. La fam amenaça mig país, amb 24 milions de persones en situació d’inseguretat alimentària. Les RSF assetgen comunitats, tallant l’accés a l’aigua i als aliments. La Cort Penal Internacional acaba de condemnar crims passats⁸, però el nou genocidi continua impune. Els EUA han tornat a declarar que s’està cometent un genocidi a Darfur, per segona vegada en vint anys. Organitzacions regionals com la Unió Africana (UA) i l’Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament (IGAD) han intentat mediar en el conflicte sense èxit, a causa de la manca de voluntat política de les parts en guerra. I mentrestant, l’or sudanès omple els aparadors més elitistes del Golf Pèrsic i s'introdueix al mercat internacional, mitjançant les refineries de Dubai o les rutes de contraban a països veïns com Egipte i Txad.

L'or és un dels anomenats “minerals de conflicte”. Significa que pot ser extret en zones de conflicte i de greus vulneracions de drets humans per a finançar grups armats, comprar armes i alimentar la guerra. Com vèiem, es pot transportar fàcilment a altres països on es fon i es barreja amb mineral d'origen legítim, abans d'entrar als mercats internacionals. I, en darrer lloc, pot acabar en productes de consum com les joies o els aparells electrònics, malgrat les obligacions establertes en matèria de diligència deguda a les cadenes de subministrament.

Com a professionals de la joieria o com a clientela, tenim la certesa que l'or de les nostres joies no prové del genocidi sudanès o d'altres barbaritats semblants? El més habitual és que no sapiguem res sobre l'origen dels materials amb els que han estat creades. No obstant això, hi ha opcions al nostre abast per a trobar or procedent de realitats molt diferents, que prioritzen el respecte als drets humans i al medi ambient a tota la cadena de valor.

Avui dia, les millors alternatives són les certificacions Fairmined i Fairtrade. Ofereixen or i plata extrets mitjançant pràctiques responsables per part de petites organitzacions mineres de països com Colòmbia i Perú, en condicions laborals dignes i segures, sense mercuri i aplicant mecanismes de protecció ambiental, entre d'altres aspectes. Són les úniques opcions al mercat que ens poden garantir una traçabilitat plena, des de la font fins que arriba a les nostres mans.

I, més enllà d'això, que per si mateix ja és extraordinàriament valuós, el metall Fairmined i Fairtrade té un valor social positiu afegit ja que inclou unes primes destinades a projectes de millora organitzacional i desenvolupament comunitari (infraestructura, salut, educació, etc.).  El benefici per als grups miners i l’impacte en el benestar de les seves comunitats és directe, visible i quantificable.

Si advoquem per un consum conscient i ens preocupa l'impacte de les nostres eleccions de compra, hem de saber que ja és possible fer joies de qualsevol tipus amb or just certificat, des de peces tradicionals a aliances de casament o encàrrecs personalitzats. Només hem de fer una cerca ràpida per identificar aquelles firmes joieres que l'han integrat a la seva producció i que treballen des d'una perspectiva de compromís social i mediambiental. Per ampliar informació sobre com distingir la joieria responsable, podeu consultar aquest article.

Apostar per aquest metall d'origen ètic i donar suport a les bones pràctiques que el fan possible, també és una manera d'incidir en la indústria perquè avanci en una direcció més responsable i de contribuir a construir un món més just, sostenible i en pau. Tot això ens permet donar un altre significat a les joies que creem i, amb cada peça, explicar històries de dignitat humana i de respecte a la natura.